S’acosta perillosament el primer de novembre, festa de Tots Sants, i a mi m’ha pegat per no escriure un poema refregit amb motius clàssics del tipus Tempus fugit, ubi sunt, homo viator, etc…,sinó un article sobre això que, com veiem adalt, és, són les morts impròpies, més bones de definir amb tres exemples que no pas amb fórmules.
Començaré lluny,a Mèxic, on en el mes de gener de 1911 «La Revista Moderna de México» informava de la mort del futur Nòbel de 1956 Juan Ramón Jiménez en un article necrològic signat per un tal Ortiz de Pinedo, i com a homenatge al poeta suposadament mort, s’hi afegia una bibliografia de seves obres, complementat amb les opinions de Rubén Darío, Rodó, S. Rueda, la comtessa de Pardo Bazán, Azorín, G. Martínez Sierra i els germans Machado.
Continuaré consignant que un dia al vespre d’aquest mes que avui mor (possiblement el dia 11 passat) l’historiador Carles Gascón feu una conferència en viu i en directe a la sala municipal de cultura de Sant Domènec per glossar la figura de Josep Zulueta i de Gomis. Com anècdota d’aquestes que solen intercalar els guies turístics per no fer-se massa feixucs, l’historiador esmentat explicà com en un determinat moment els mitjans de premsa de l’estat espanyol informaren amb pèls i senyals la mort del significat polític republicà català i exportador de vaques del Pirineu a Barcelona capital. No degué al·lucinar poc nostre soci fundador «de la Cadí» en comprar el diari aquell dia i llegir les esqueles amb el seu propi nom i llinatges.
I això darrer em du a evidentment acabar transcrivint un text de J.V. Foix (1893-1987)-«és quan menjo que hi veig clar»:
«M’HAN ATURAT ELS FRIGOLA, DE CAÇÀ DE LA SELVA. M’HAN DIT «QUE ANAVEN A CAN CANET, EL LLIBRER DE FIGUERES, PERQUÈ ELS GUARDÉS UN DIARI QUE ELS HAVIEN ASSEGURAT QUE DUIA QUE JO M’HAVIA MORT». S’HO HAVIEN CREGUT, EN PREGUNTAR-LOS COM S’HO HAVIEN PRES, HAN RESPOST QUE HAVIEN COMENTAT ENTRE ELLS: POBRE FOIX, POC EL VEUREM CAP MÉS ESTIU AL CAFÈ DE LA MARINA»(Desa aquests llibres al calaix de baix. Els lloms transparents, 1969.)
Andreu Escales i Tous.
Llicenciat en Filologia Hispànica
