A mi això em sembla una barretina amb una escarapel·la francesa però els historiadors francesos l’anomenen barret frigi. Embolicant la troca, buscant, buscant, arriben als origens mitraïcs de l’adminicle: els reis mags portaven barretina.
Em sembla molt bé. Ja tenim els orígens màgics de la nostra preuada vestimenta.
Aquesta boina allargassada i roja ve de Frigia, a l’Anatòlia, o sigui, l»actual Turquia. Curiosament, en música de guitarra, l’Escala Espanyola també és coneguda com a Frígia Dominant. Ai mira! Els restes més antics de guitarra s’han trobat a Alaça Huyüc (1000 aC), al Nord de Turquia i els ibers venien d’Ibèria que, si mal no recordo queia per allí, entre les actuals Georgia, Armènia i Turquia. Mira tu, a l’època, vingueren els ibers, que eren quatre gats però duien la nova tecnologia del ferro i dominaren fàcilment el substrat hispà que romania en el bronze. També dugueren barretines i guitarres. Devien imposar la moda del seu barret. Anem aclarint orígens històrics i geogràfics de la cosa. Em sembla molt bé.
Bé, els revolucionaris francesos adopten la barretina i li encolomen a la Marianne, símbol de la seva novíssima República. Que maco! Tant sols trobo a faltar que recordin la seva pervivència notòria a les nostres terres que, fixa’t, ja tenien Consell de Cent fa vora mil anys i Pau i Treva, ardits de la intel·ligència en temps bàrbars. I aquí ja m’emprenyo amb la historiografia europea, entestada en menystenir i ningunejar tot lo bo que pugui provenir de la meva estimada Península. Mireu, jo, en aquest sentit, entre els europeus i els hispànics em quedo amb els segons. Primer perquè, ens agradi o no, en formem part; després perquè Europa no entendrà Catalunya fins que no respecti i reconegui l’esperit hispà, que té valors cabdals per la construcció d’un Continent per els Pobles.
I ja la tenim aquí, la Marianne, que maca, amb el seu lema ideal. En quan en tinguérem ocasió els d’aquí ens inspiràrem per crear la nostra NIña Bonita, que, malauradament, no va gaudir del mateix èxit.
I aquí la Niña Bonita, amb una barretina amb patilles, com s’escau al posat xulesc; ens mira des de dalt, provocadora, molsuda, radiant. Llibertat! crida la bandera, si, si, si, diuen els colors de l’horta i el Mediterrani, al fons. «Sous les pavés il y à la plage» (Sota les llambordes hi ha la platja) cridaven els del 68 fent barricades a la grisor de París.
La Niña Bonita ni és viva ni és morta. És. Abraça generosa a qui cregui en ella. És una Universal com deia Aquell. Segueixen investigant els historiadors europeus. Adoptada a les credencials heràldiques de les següents Repúbliques a partir del segle XIX: Brasil, Paraguay, Colombia, Argentina, Haití, Libèria. I les Espanyes què? carallots! Us va fer por la «Pepa»de 1812 I la Barretina? Ignorants!
Il·lustracions i bibliografia: Vikipèdia
Professor d’Història
