Amb motiu demà, dissabte 19 de març de 2022, de la presentació a la llibreria El Refugi del carrer dels canonges de la Seu d’Urgell de la segona edició de la novel.la (en aquest cas il·lustrada) Cavalls salvatges, transcrivim uns versos seus de la tercera i última part de la seua obra inèdita LLibre Blanc:
VEUS INTRAUTERINES
1 L’embrió
«Escolta amb calma, mare,
et parla un res minúscul
que viu, embrionari,
en la realitat immensurable
d’un somni que existeix si tu el somnies.
Si esculls gestar-me, mare,
que sigui un acte lliure
com mai cap altre abans:
que sigui un gest perfet del pensament,
i el tremp, tenaç, de l’ample esforç precís
per transformar una cèl·lula
en un cadell d’humà,
creant la vida pròpia
d’això que avui només és vida teva
xuclant-te els nutriens fecunds del ventre.
Pensa-t’ho ara, mare,
que encara hi ets a temps;
després seré una càrrega
desfent-te la figura i l’equilibri
del cos, dels sentiments, i fins de l’ànima.»
«Janus»(Jordi Cussà)
