Jove aprenent d’escriptor de versos:
no separasses la música de la poesia mai
ni el fons de la forma que conforma
i té més a dir, si li deixes fer, del que sembla.
Tampoc t’apressasses ni et forçasses en dir
per dir, que ja vendrà l’ona tota sola
quan la mar cap a tu l’empenyi.
I llavors sí, posa fil a l’agulla
i no t’aturis, gaudeix-te fent surf.
A poc a poc descobriràs quins dies
o llunes et són més o menys propicis
i quan passis mesos sense aigua ni vent
dins el desert del silenci, tranquil:
la deu no s’ha estroncat, amic: dins,
dessota l’arena l’aigua encara viu i corr.
No et deixis atabalar per Fabra
ni per Ruaix. Arruixa la paüra
del déu gramatical: escriu i peca,
cau i aixeca’t, llegeix i deixa
que soles les sals romanguin, les gotes regalimin.
Ets dins la cova i mai no en podràs eixir,
oh, animal: com vols ignorar que carn
de so ets, vi i sang de mots fermentats?
Andreu Escales Tous
Llicenciat en Filologia Hispànica
Una resposta
Bravo mestre!