És obvi que la festa més estimada és la de sant Jordi, festa de cultura i estimació per a totes les Jorgines i les draculianes. Deixant de banda l’aspecte econòmic («la és la pela»), la interrelació entre colles d’amics i amigues i les famílies és un fet únic al món. És motiu de presència pels nostres polítics, entre petons robats, festejar entre fulls de llibres i les flors del mal o potser per sobre del bé i del mal. Que sonin violes, timbals i trompetes! Sant Jordi ja és a tocar! Yann Marais.
