No és ver ni prop fer-hi que totes les artistes de la història hagin esta sempre marginalitzades per l’ statu quo. Avui s’ha imposat aquest relat per una bona causa, però no hi ha mai millor causa que la veritat i que allò és una exigeració és molt bo de demostrar amb un exemple molt oportú i poc conegut fora de la gent no especialitzada en història de l’art occidental.
Ara, d’aquí ben poc, el vinent 16 de març serà el 201è aniversari del naixement a Bordeus de Rosa Bonheur, pintora que va ser qualificada per la crítica del New York Times Mary Blume com a la “pintora més famosa de tots els temps”. Famosa, és cert, però també molt rica i hiperpremiada.
I tampoc no podem dir que fos gens menystenguda la seva segona parella, la nord-americana Anna Elizaberth Kumpke (San Francisco, 1856-1942), també pintora i escultora, a qui li devem un retrat per cert de la sufragista i abolicionista Elisabeth Cady Stanton Livingston de 1889 que es troba exposat a la Galeria Nacional de Retrats de Washington D. C.
Andreu Escales i Tous.
