No som pomes d’en terra ni d’un altre paner. No som carn de terra. No som carn de so ni pastís de ca. Som el bot d’un raft txec de contraban
a la riba en rost d’un riu brut, un afluent d’enlloc i molts, molts de verds amb clapes obsesses com l’ombra i la sort
que va perdre el vell jardiner, oh jardiner Jaume, a qui encara li sento dir-me mots amb vocals translúcides,
oasis del matí. No som postres de ca; Som calls, carbó, cendra als ulls.
Andreu Escales i Tous. L’Urgellet, 2 d’abril de 2018.
