El nostre ego, molt sovint sobredimensionat, no ens deixa veure el que és la realitat. Juga amb nosaltres com una nina de drap i ens fa «putades», la causa de les quals no entenem (o no volem entendre). Això a la fi distorsiona nostres actuacions i ens fa veure determinades situacions a través d’un prisma que fa que molt sovint ens beguem l’enteniment.
La vida s’encarrega, emperò, de posar les coses a «puesto» talment un «urbanita» que torna al poble a l’agost i, passejant pel camp i per la era, quan tot és magnífic, amb sol, amor i una natura al màxim de bellesa, de sobte, trepitja un rastell amb les punxes cap a munt i rep el mànec en tota la cara.
L'»urbanita» segurament es demanarà: «per què a mi? serà el Karma que em castiga o jo que sóc un poca-solta?»Però la falta d’honestedat moral, la necessitat de vèncer, de tenir la raó i no ser un «looser» no pot afectar al seu ego. I és per açò, i per acabar, que un repàs interior ens permetria de comprendre quan em ficat la pota fins al coll. I rectificar.
Que algú em doni la recepta per poder fer-ho, si us plau.
Yann Marais.
