De vegades les paraules que escric
em fa por que cresquin i m’au-
feguin, rebeques, o que esclatin
en mans d’al·lotes delicades, descallades,
que amb elles mai no han extret patates
ni sostegut cap pagaia ni timó de rai.
Les paraules que escric de vegades
em fa por que desvetlin secrets
preuats a les meues esquenes,
secrets que se’m poren girar
en contra als ulls de qui els llegesca
sense considerar-me posseït
per cap déu prou eloqüent o terrible.
De vegades les paraules que escric
em fa por que se m’enrevenxinin
i em rapinyin les hores.
que em glacin els morros, la boca
m’engalavernin o el vers a-v-on
hi tenia pensat fer nit o pous generosos.
Andreu Escales i Tous.
