La poesia és art i, com a tal, ocorre, sovint sense saber ni com. Ens hauria, tanmateix d’ajudar a veure-hi, a sentir i a preguntar-nos millor, a llaurar més fondo. Sense fer trampes ni concessions.
Dic això perquè sovint es confon per metonímia la poesia amb el poeta, el sexe o gènere del poeta, el carnet polític del poeta (tranquils en aquest poema no diré noms), l’edat del poeta, les uncles netes o no del poeta, els premis del poeta, la casa o no casa del poeta o la llengua del poeta. Però tot això és un error: la poesia no té sexe encara que sempre tengui cos, no té edat encara que sempre hi sigui (més o manco invisibilitzada i marginalitzada), no té carnet polític encara que molts de «poetes» es segueixin venent a dia d’avui per un plat de llenties. Visquen tanmateix les llenties i la poesia!
Andreu Escales i Tous.
Llicenciat en Filologia Hispànica
