Quan vaig arribar als països Catalans, en concret al Principat de Catalunya només s’havia dir: “escolta Jordi” i “això mateix”.
I com un nen petit, vaig voler aprendre a parlar català.
Segur que vaig emprenyar molta gent preguntant, i això com es diu en català, incorporant immediatament tot just el que havia après, a part evidentment de fer un curs que en aquella època es deia A1 i A2.
A Andorra, encara avui, el que més sentim és castellà i portuguès, però la gent no comptava amb el meu origen, soc Bretó i ho dic cada vegada que puc i on sigui, i volia afegir una petita nota pels amants dels còmics, ni soc Astèrix ni soc Obèlix.
El fet de sentir-me d’una nacionalitat diferent, al ser de l’estat francès potser m’ha donat més possibilitats de considerar la llengua catalana quelcom important i que el seu aprenentatge era obligatori, doncs jo era a Andorra i la llengua oficial del Principat d’Andorra és el català.
Mal els hi sembla a molts Andorrans de pro que són espanyolistes.
Totes aquestes característiques m’han fet carn de canyó pels Espanyolistes, alguna cosa estranya vinguda de no ser on i que volia tant sí com no parlar català, nedant a contracorrent del qual era el dia a dia al Principat d’Andorra.
És quan he entès el colonialisme cultural espanyol i qui manava realment al Principat d’Andorra, és a dir, el regne d’Espanya.
He entès també l’abast de l’odi que senten les autoritats Espanyoles envers el català, i per si fos per elles no existiria la llengua comtal parlada amb naturalitat arreu dels països catalans sinó una cosa folklòrica que només es faria servir a vegades de jocs florals, etc.
Aquesta percepció del conflicte m’ha permès comprendre on havia de ser, és a dir al costat de la gent que lluita per les seves arrels culturals i lingüístiques i que mostra una realitat diferent per la qual ens volen fer empassar les autoritats Espanyoles.
Reivindicar la llengua i parlar-la és polític i per això, i malgrat tot el que poden dir la gent ben pensant i ben estant espanyola sense odi ni exclusió, jO PARLO CATALÀ I ENCARA PARLARÉ CATALÀ.
Yann Marais
