En tot cinc hi ha un sis,
en el sis hi ha un circ
amb boes engolint-se
sengles paquiderms
anomenats Hegel i Pascal
( sí, en aquest ordre.)
En el tres hi ha un quatre,
i, en el quatre, un tren
que se’n va de quatres
sobre dos rails o vies
paral·leles, matrimonials.
En el dos hi ha un tres,
en el tres, assegut, un ós bru
de peluix amb els punys
redons i blancs.
En l’un hi ha un zero
i en el zero un absolut
hun, pobres fulles d’herba.
En l’un hi ha un dos
i, en el dos, un-dos, un-dos,
un-dos informàtic.
En un ying hi ha un yang
i, en un yang, Yann,
un ginkgo biloba
de l’avinguda Salòria.
En un «no» hi ha un «sí»
i, en el «sí», un «no» petit,
oh, petit Prince.
En el gran hi ha el petit
repetit, fractal subatòmic,
i, en el petit, la bona confitura
de codony.
En un riu hi ha un mar
sense sal i, en un mar, una mar
de rius salats salats.
En el nou hi ha un 10
i, en el Déu, un vell bell
Art lul·lià.
En l’onze hi ha un dotze
i, en dotze, un enze, i brilla! com!
Andreu Escales i Tous.
Llicenciat en Filologia Hispànica
