Enyoro aquells versos de vegades perversos.
Ser enyoro sense punt fix dins un riu dels més braus:
rema’l, neda’l, trabucar-hi
pentura, neda’l, senti’l…
Enyoro posa’m de tot en les seues mans
gegantines, jogasseres, cruels i belles.
Enyoro ser un amb el meu nou rai,
compartir amb els companys les folles escomeses fredes
de les més poderoses, de les més inhumanes ones.
Andreu Escales Tous.
Llicenciat en Filologia Hispànica
