Un full i tinta negra, el color o blanc, no importa. Els traços, formes i ratlles formen un laberint de revolts i corbes barrejades amb la textura del paper. Una història, un drama, una tragèdia o una farsa que tot plegat fa que el suport a on escrius agafi vida sense pensar-ho perquè no pot i reflecteix les nostres mirades i angoixes i rialles, tan si el «cras» de la ploma o el relliscar del boli o el soroll de la teclat de l’ordinador, i tot té sentit. La realitat ens sembla anormal i fràgil i del paper ennegrit se’n diu «ficció». Un cop manufacturat, fet i fabricat aquest conjunt de paper i tinta s’anomena una obra literària. Es llegeix o no, se’n poden fer rims i és poesia meravellosa o maleïda, inquietant o prohibida. És un ofici o un joc. És una farga, la farga de la vanitat o la voluntat o la voluntat de ser i dir-ho. No ho sé, però l’amic Andreu, poeta i «resistant» n’és un bon exemple, el seu constant neguit en fa un gegant que respecto i admiro. Amb el canvi climàtic i la primavera, els teus poemes ens han d’inundar i amb això sabem de sobres que les autoritats del moment emplenaran els wàters dels seus excrements intel.lectuals i classistes «por los siglos de los siglos.
AMÉN.»
Yann Marais
