Quan dic un mot, en call un altre o més
i tant el que dic com el que call, ambdós
tenen ombra que els encalça pertot pertot.
Així, si dic «riu», potser call «mar»,
i riu té ombra de poll i mar d’onatge,
que encalça el mar com la tinta el paper.
Quan dir «tu» per ventura call «amor» o gusarapa,
que m’encalça pertot pertot com una ombra de tu
i em fa escriure encara que ets bella com un quadre
de Claude Monet, la impressió que diu La Gare Saint-Lazare
on el temps és una càpsula perfumada de colors en movi-
ment.
Andreu Escales i Tous.
Llicenciat en Filologia Hispànica
