Wabi Sabi

Art i cultura japonesa

Valors estètics poc coneguts

En la nostra societat occidental, tot sembla molt artificial i superficial alhora. Els valors estètics , filosòfics i espirituals wabi sabi de la cultura japonesa ens endinsen al més profund dels elements i de nosaltres mateixos. És un retorn a l’origen i la necessitat de valors autèntics per arribar al que és essencial.

El filòsof T. Suzuki (1870-1966) defineix per primera vegada el concepte wabi sabi: el reconeixement de la bellesa senzilla, subtil, humil i imperfecta en la melangiosa apreciació del pas del temps. Ens recorda alhora, la condició caduca de la naturalesa humana, tot acceptant-la amb un esperit d’alegre resignació.

Aquests principis són emprats també, en les formes poètiques tradicionals japoneses, prenent com a màxim exponent de la poesia haiku el gran mestre Bashô. (s.XVII).

 L’escriptor J. Tanizaki (1886-1965) en el seu clàssic “Elogi de l’ombra” plasma la força de l’ombra en contraposició a la llum i a tot el que és brillant en una estètica oposada a la d’occident en una reflexió sobre la força dels matisos de la mateixa, tot posant en relleu la dissimetria , el contrast i el buit.

Aquests principis responen davant d’una reacció a l’exuberància i el barroquisme de la societat xinesa de l’època; a la importància de l’estètica del objectes que embelleixen amb el pas del temps i pel seu desgast; emfatitzen el valor dels materials naturals i orgànics (metall, fusta, fang, teixit…) de superfícies gastades, tosques i sense polir. Donen preferència a la peça única enfront la multiplicitat. Tampoc no és buscat el guany material.

És La bellesa dins la imperfecció de les petites coses que ens condueix a la bellesa infinita.

Clàudia Cascante de Quadras.

Diplomada universitària en Turisme.