Per Lys Garrabou
Com estudianta de sociologia de l’art a la Sorbona seguia totes les estrenes «Vernissatges» que podia, per trobar artistes, futures entrevistes, i de passada picar els bons canapès i beure el bon xampany francès que una jove a París no es pot permetre.
He de dir-vos que mai vaig trobar-me cara a cara amb aquest artista malgrat les referències del meu professor i el meu historial de trobades amb altres artistes. Jo anava sovint a la galeria Garnier, el seu representant, però l’únic que vaig aconseguir va ser trobar-me amb la seva dona. L’Annabel, la seva musa, una dona amb una mirada penetrant i uns moviments molt artificials. Una exmodel, cantant de pubs parisencs, companya de la Juliette Greco que tenia al pintor molt resguardat dels periodistes i altres distraccions.
Crec sincerament que aquest artista estava explotat en allò que més l’hi agradava: Pintar, il·lustrar, dibuixar i beure. Era un «geni», un obsés del seu estudi. Van adoptar tres fills i casí no els veia. L’Annabel no podia tenir fills segons deien i en Bernard de jove tenia com amant en Pierre Bergé. Era un matrimoni especial d’alta burgesia, portaven el seu alcoholisme ben amagat. Només es feien amb els seus, entre ells una jove Natàlia Figueroa,
Cada temporada pintava un tema: Ciutats de França o del món amb la peculiaritat que sempre estaven sense gent, els clowns, les flors o imatges de Crist.
Es va suïcidar perquè l’hi van diagnosticar la malaltia de Parkinson i com que no podria dominar els traços gruixuts i més fins pels gravats, no va poder superar-ho. Ha deixat molts quadres doncs era un pintor molt prolífic, massa segons els marxants doncs això fa baixar el preu. És un pintor molt apreciat als Estats-Units i al Japó i poc a la seva terra natal.
En els meus records l’anomeno «el fantasma» perquè sempre estava tancat a la seva mansió-castellet de Chatel Gérard.
Lys Garrabou
