- Suposem que renunciem a la independència, com ells renunciessin a la seva. Com el francès deixés de fer el gall, el rus l’ós o l’alemany l’àliga. Suposem que els yanquis deixin de fer el cow-boy, els xinesos controlin el seu drac i els tigres asiàtics ronronegin. Deixem de fer el ruc? Suposem, així com per miracle, que, de cop, la gent mirés una mica més enllà del nas. Què passa? Faig volar coloms? Mireu, el meu amic, mestre budista, em diu que la realitat no existeix. Altres diuen que la autodeterminació no existeix, o que la rebel.lió no existeix. La intel.ligència tampoc sembla que existeixi gaire. M’agraden els conceptes agosarats. I vaig i m’ho crec, perquè, poc o molt, és evident que una mirada positiva fa el món millor. Hom, de bon matí, es carrega de bons propòsits i va assaborint la no realitat del dia, construint el carrer.
Professor d’Història
