Construir i crear és més bo de fer que destruir i anorrear, sobretot quan hom destrueix amb recursos econòmics immensos i si hom construeix amb una sabata i una espardenya.
Diuen que en temes aliens a les ciències naturals és impossible establir lleis matemàtiques, però no cal ser Einstein per acceptar que les guerres solen ser inversament proporcionals a la cultura i a l’art.
L’art en general contribueix al desenvolupament de la Humanitat, mentre que la guerra al subdesenvolupament i a la submissió.
L’art té la virtut de ser interpretat de moltes maneres fins i tot davant d’una mateixa obra i context.
La guerra i l’art impliquen accions, però les primeres són d’efectes brutals però efímers, mentre les de l’art poden ser en principi suaus però d’efectes eterns.
Tot el patrimoni acumulat al llarg de nostra història comuna demostra que l’art és l’historiador de vides i cultures.
L’art de la guerra és només estratègia momentània on guanya el més llest i aquest art s’aprèn a les escoles i a les escoles militars de tot el món. Si és que realment volem la pau, deixem de construir armes i cervells bèl·lics.
«Es va declarar la guerra però ningú no hi va anar» (Blai Bonet)
Yann Marais i Andreu Escales.
