Trobades a Paris 2.- Maria Helena Vieira da Silva

À toutes les femmes du monde.

Per Lys Garrabou. Sociòloga i pintora.

La primera trobada amb Viera da Silva va ser per fer l’hi una entrevista per un diari d’Israel per tota la seva trajectòria i per ser la primera dona que va rebre el «Grand Prix des Arts» de França.
Portuguesa de naixement feia molts anys que vivia a França després d’uns anys d’estança al Brasil a causa de la segona guerra mundial i estant casada amb un jueu van haver de fugir. Durant un temps van ser apàtrides.
Al llarg de l’entrevista l’hi vaig comentar que vivíem al mateix barri, Paris 14, i em va invitar a anar-hi com veïna i x beure un te i fer una xarrada més informal. I així ho vaig fer.

Primerament la seva casa de planta baixa dividida en dos blocs amb un jardí entremig em va fascinar. La primera part era l’habitatge i el segon bloc l’estudi d’ella i el seu marit també pintor Arpad Szenes amb qui es va casar molt jove i van seguint junts fins a la mort.
Era una dona que intimidava una mica doncs semblava distant però la seva intel·ligència feia que la conversació fluix i a poc a poc com qui pinta un quadre, mai millor dit, les paraules sortien i les hores es feien curtes. La seva feminitat era natural, dolça, amb un caràcter molt definit.

La seva trajectòria d’artista no va interferir amb la de la dona casada, sense fills. La relació que portava amb el seu marit era admirable. Cap dels dos interferien en les seves creacions i el respecte mutu era infinit. Cap dels dos estaven sotmesos a l’altre. Eren iguals. Un somni per moltes dones que lluiten avui en dia per tenir les mateixes oportunitats i respecte dins i fora del matrimoni.
Poc temps després van vendre aquella casa tan especial, molt portuguesa enmig de Paris i jo vaig continuant seguint la seva carrera artística plena d’èxits per la premsa o galeries d’art.
Finalment Portugal es va interessar per la seva obra i la del seu marit. Ella va retrobar la seva primera pàtria on hi ha la Fundació Arped Szenes – Vieira da Silva. Va morir l’any 1992. Té un cràter a Mercuri amb el seu nom.

Dedicat a totes les fèmines del món.

Lys Garrabou.

Lys Garrabou