Durant el Covid-19 una de les solucions per evitar una paralització de l’economia, ha estat implantar el teletreball. Se n’ha parlat molt des de llavors, de fet molta gent en el dia a dia, una de les primeres preguntes que et feia després de dir-te si tu i la família estàveu bé, era si treballaves i si ho podies fer des de casa. Ja que, senes salut no hi ha economia però sense economia hi ha el record d’una crisi que ens atemoreix i ens fa depenents, d’aquí la rapidesa en el desconfinament. Però el teletreball és la solució?
Ara per ara, el teletreball és un concepte que actualment no presenta una definició clara en bona part perquè no s’ha regulat expressament en la nostra normativa, pel que hi han nombroses definicions com per exemple, que és una forma diferent de prestar un servei, fora de les dependències empresarials, amb un horari flexible i possiblement controlat mitjançant l’ús d’un programa informàtic o, d’altres més figuratives com que el teletreball busca enviar el treball al treballador, enlloc de d’enviar el treballador al treball. Però en tot cas, totes elles tenen com a denominador comú l’ús de les noves tecnologies, perquè sense la implicació d’aquestes “outsourcing” no seria possible.
Com a dades curioses, per una banda sabem que teletreball prové etimològicament parlant de la unió de dos paraules, una grega “têle” que significa lluny i una altra, llatina “tripaliare”, que indica tortura i que és origen del mot treball. Anècdota és que de tripaliare, en deriva tripalium una espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar, compost de tres pals. D’aquí la càrrega semàntica que antigament es va dotar de significat al treball com un acte de sofriment. Per tant, tenint en compte aquestes dues accepcions, des d’un punt de vista merament conceptual, no pot afirmar-se que el teletreball i treball a distància signifiquin el mateix. Més aviat s’hauria de dir, telefeina (tele facenda).
I per altra banda, es coneix que es va utilitzar per primer cop, al 1973 a EUA per Jack Nilles, com una solució per reduir el consum d’energia eliminant els desplaçaments perquè en aquell moment el país americà estava sota la crisi del petroli.
Avui per això i aquí, fins al començament del Covid-19, el teletreball era una forma de prestació de serveis molt residual (4,3%) i enfocada a sectors concrets com el de les professions liberals. Amb la present experiència, com deia, s’ha parlat molt del teletreball i s’han donat molts consells com per exemple, no treballar amb pijama o que els treballadors es marquessin un horari. Però realment que implica?
Dit això, cal establir una regulació per evitar vulneracions de drets i dotar de seguretat als empresaris i treballadors per posar en pràctica aquesta forma de treballar perquè sinó pot comportar el seu encaix problemes jurídics enfront a les figures jurídiques existents, sent pel moment, un dels principals motius perquè no s’hagi utilitzat abans aquí. Actualment, només disposem d’un Acord Marc Europeu del juliol de 2002 que defineix el teletreball i estableix tres trets característics perquè es pugui dur a terme:
1.- Ha de ser voluntari i reversible pel treballador i empresari
2.- S’ha de garantir la igualtat de tracte entre treballadors presencials i teletreballadors
3.- L’empresari ha d’assegurar la protecció de dades, la seguretat i salut del treballador i ha de posar a disposició d’aquest tots els equipaments necessaris
Però les modificacions posteriors de l’Estatut del Treballador (norma espanyola de referència a nivell laboral) no han reflectit la regulació europea directament ja que només, és un acord i no una directiva (norma) i per tant, no tenien l’obligació d’incorporar-ho. Pel que s’han limitat a definir el treball a distància que no és el mateix que el teletreball perquè la nota definitòria d’aquest és últim és l’ús de les noves tecnologies, i en canvi no és d’aplicació en el treball a distància. No obstant, introdueix al llarg de l’Estatut dels Treballadors les tres notes característiques detallades anteriorment. Per tot l’anterior, a mode de resum:
a.- Si l’empresari proposa al treballador treballar a través de teletreball, el treballador si pot negar i a l’inrevés
b.- Es pot combinar la prestació de treball presencial i la forma de teletreball perquè tot i no existir regulació, no hi ha tampoc prohibició al respecte
c.- L’empresari ha de proporcionar l’equipament i té l’obligació de comprovar que es compleixin les normes de prevenció de riscos laborals a través d’un qüestionari que ha de respondre el treballador
d.- S’ha de controlar igualment l’horari buscant una altra mètode per fitxar
e.- S’ha de garantir la protecció de dades (l’aspecte menys regulat pel moment)
f.- Les despeses com per exemple, les de la llum, es resoldrà a través de quotes fixes que l’empresari ha de proporcionar al treballador, excepte pacte diferent entre les parts.
En conseqüència, a nivell jurídic queda molta tasca a fer sobretot pel que a fa a la protecció de dades; les formes de supervisió per part de l’empresari de la feina que realitza el treballador/-a; control horari i no suposi aquesta forma de prestació de servei un perjudici a la conciliació familiar és a dir, una càrrega afegida, combinant la feina amb posar rentadores; i finalment, que el teletreball no amagui jornades completes quan el contracte formal hi figuri una jornada parcial o estiguem davant falsos autònoms. Són per tant, moltes qüestions que impliquen vulneracions als drets i benestar dels treballadors/-res que fins que no es resolguin provoquen una gran inseguretat jurídica.
A nivell social, cal preguntar-nos i reflexionar si està preparada la nostra societat per quedar-se tancada a casa i renunciar als esmorzars de mig matí o al cafè de després de dinar. Sobretot ara com veiem, que molts dels que tornen a treballar presencialment ho agraeixen i ho desitjaven. Així doncs, el teletreball ha vingut per quedar-se?
Deixa un comentari