Victòria del PSC-PSOE a les eleccions Catalanes que ha comprat gran part del discurs de ciutadans i això s’ha pogut veure als resultats assolits per aquest partit a Barcelona i àrea metropolitana. El més “Espanyol que tu” com si es tractés d’un joc, fa pensar que el PSC és ara per ara un perill per Catalunya.
La patacada de Ciutadans es veu reflectida tant en els resultats del PSC-PSOE com amb l’entrada en força de VOX al parlament, sent Ciutadans la força política que els hi ha obert les portes de la cambra Catalana de bat a bat. Assistim tristament com l’Estat Espanyol està començant un procés de LEPENITAZCIÓ.
L’entrada de VOX mereix una resposta antifeixista per expulsar del parlament aquests indesitjables feixistes. El bon resultat d’ERC mereix que s’estudiï les raons profundes del seu 2n lloc i ser el partit líder de l’independentisme català. El vot útil no és un vot que es fa convençut, si més no, és un vot de contenció, un mur que vol dir: última oportunitat, sinó adéu ESQUERRA.
Als amics de la CUP 1r felicitar-los per haver recuperat el grup parlamentari i haver duplicat el nombre d’escons obtinguts, sens dubte, és el vot que em dicta el cor però no la raó. Ara bé, caldrà veure com es planteja el treball d’aquesta gent i les propostes que faran. És important que el pròxim govern de la Generalitat vagi construint el camí cap a la república, amb més drets socials i amb polítiques d’integració reals i efectives.
Els comuns han de comprendre que fer de crossa progre i enrotllada al PSC-PSOE, no podrà permetre avenços cap a una república confederal espanyola, senzillament perquè ningú s’ho creu. L’espanyolisme, és de dretes de tota la vida, és una marca de fàbrica, és la MARCA ESPANYOLA, la de la “casta” i cal mirar cap a casa, hem de pensar que PSC i ESQUERRA són dues paraules que no lliguen, i que el PSC d’ara no és el PSC de Pasqual Maragall.
Del PP, dir. que és residual a Catalunya, com es pot veure des de fa uns quants anys.
L’èxit de Junts, que es presentava sense el PDECat, no ha permès entendre bé el que volien exactament. Convergència a mort i està ben morta. Fora privilegis i el que es demana, és unitat per fer la República. Així que, senyors de Junts poseu-vos les piles.
Fer polítiques republicanes, és fer-ho per a tothom, fins que això sigui un país il·lustrat de debò, la qual cosa no sembla bona de fer.
Yann Marais
Deixa un comentari