Com a bona i obedient formigueta, sotmetent-me a la voluntat popular i del consell de redacció, aquesta setmana toca parlar d’educació, de més educació. Així ho varem decidir, el poble i el periòdic, a la presentació d’Organyà a principis del corrent. Més educació, necessària, urgent i diferent, educació sentimental com ja deia el contradictori Jean Jacques Rousseau. Les llums del XVIII encara malden per travessar la espessa foscúria de la ignorància. Com diu l’ínclit Eudald Carbonell, la humanitat amb prou feines comença a treure el cap de la prehistòria; estem, evolutivament parlant, en el llindar de la Història. I és que no poden fer història amb majúscula una colla de micos encara sotmesos als seus més baixos instints, barallant-se per qualsevol fotesa, violant, acaparant ignominiosament.
Si, si, si, progressem, sortosament ja no ens esberlem el cap – normalment- per una dona a qui ens haguéssim endut, si haguéssim guanyat, arrossegant pels cabells. Molt xino-xanament ens anem apropant a una democràcia real que de moment encara és un miratge. I aquesta lentitud és en gran part deguda a la hegemonia del «jo». Jo faig, jo dic, jo m’ofenc, jo, jo, jo. Doncs no, jo és menys que mitja merda si no sap connectar amb l’altre, si no es blega a la voluntat superior de les idees, si no sent el JO únic, comú, total, que et dona el poder.
Així, per exemple, ahir vaig escriure una diatriba contra un ex-amic que m’ha decebut profundament. He deixat passar la primera ràbia, he parlat amb els veïns, i he dit el que pensava. Error. No em quedo tranquil. Vull pau. Vull amor. Em vull reeducar cada dia. Haig de demanar disculpes a qui m’ha ofès; per molta raó que tingui, les coses s’han de fer bé. Si et plau, ex-amic, què puc fer perquè surtis del teu malson contaminant? Si et plau, ex-amic, no ens maregis més. I posats a intentar millorar, deixeu-me dir que, fa només vint anys, jo era, sense ser-ne conscient, amb la bandera hipi per davant, un lamentable masclista. Canvio, evoluciono, i demano disculpes.
I tots, totes, o la immensa majoria, tenim molta feina en aquest sentit. Més educació. I gràcies per totes les bondats que desplegueu cada dia i que fan possible que seguim existint.
Professor d’Història
Una resposta
Bon article, d’acord en que tot just intentem sortir de la prehistòria, en les desventatges de tant súper Jo-Jo-Jo i en l’inutiliitat de les ments negatives….
Una abraçada!