per Lys Garrabou
Alguns l’anomenen alternativa o natural.
Personalment crec que totes es complementen, no s’eliminen entre elles. Qui no ha anat a l’acunpuntor mentre seguia un tractament convencional?
Cada vegada hi ha més adeptes d’una medecina» suau» però si t’has d’operar qui ho fa sota hipnosi? Qui no coneix un osteòpata, homeòpata? i ho fa al mateix temps que va al metge per assegurar-se de la solució i escollir quin tractament volem seguir doncs som lliures de fer-ho sense menysprear l’atre opció.
És veritat que la saviesa ancestral, sobretot a muntanya, ha sabut conservar uns remeis casolans sigui amb infusions, pegats de fang i herbes remeieres. Conec un alquimista que fa uns olis pels dolors musculars o d’ossos. Alguns metges accepten que et tractis la diabetis tipus II amb infusions de estèvia.
Alguns països europeus ja tenen servei d’acupuntura, massatges amb aromateràpia i reflexoteràpia dins el servei públic perquè consideren que es complementen.
Tot no es pot curar amb medicaments.
També és veritat que dins aquest mercat, hi ha un batibull d’ofertes que poden confondre als usuaris i un intrusisme obscè que fa augmentar la desconfiança de la bona gent que busca una solució al seu mal. Tenim molt per escollir però cal saber en qué es basa cada diferent teràpia. És aconsellable demanar referències del terapeuta que hem escollit.
– Fitoteràpia. Tractament de les malalties mitjançant les plantes medicinals.
– Flors de Bach. Extractes de flors ideat pel Dr. Edward Bach, ideal per problemes emocionals.
– Homeopatia. Basat en » lo similar cura lo similar» estudia tant els símptomes físics com els sentiments i emocions. Utilitza diluïts de plantes, arrels, fruits, minerals, verins i secrecions.
– Aromateràpia. Destil·lats de plantes conegudes com a oli essencial. Hi ha vàries escoles a Europa a) la que accepta l’ús intern i extern. b) la que només utilitza ús extern amb massatges o inhalacions. Els balnearis les utilitzen.
– Cromoteràpia. Basat en el bany de color. Projeccions al cos de diferents focus de colors segons la malaltia. Van acompanyades sovint per músiques adaptades al tractament.
A Anglaterra hi ha escoles on les pintures de les parets estan estudiades per edats.A Barcelona també n’hi ha. La indústria alimentària utilitza els colors per incrementar les seves vendes.
Aconseguirem algun dia que els hospitals del Pirineu integrin algunes d’aquestes teràpies?
Lys Garrabou
2 respostes
Doncs m´agrada i tens tota la raó, no cal matar mosques a cops de martell.
Últimament ens alerten del perill d’abusar dels medicaments sobretot dels antibiòtics i jo diria dels barbitúrics i més.. Gràcies per comentar.