Badar és un plaer i sota la lluna plena encara més. Però no podem. Tan íntimament hem de pensar en el que no farem pas perquè la mandra, que també és un plaer (i un pecat) ens impedeix esbrinar fins a on, fins a quin límit estan en perill nostres llibertats.
Tant és així que el miraculós sistema capitalista neolliberal ens anestesia, ens ofereix un món meravellós on crear empreses o treballar pel teu compte (això sí: 20 hores per dia per poder pagar totes les factures), ens aboca a una carrera sense sentit. Sembla que l’únic valor que es respecta és el diner: com aconseguir-ne i què fer amb ell. El més senzill és consumir de forma esbojarrada i letal per al nostre planeta. Per això jo vull badar sota la lluna plena que brilla i que ens demostra que encara hi ha valors que no es poden monetaritzar.
Yann Marais
