La vida d’un carrer

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

Jo em recordo, quan el mercat de la Seu en la part que ocupa un dels carrers més antic, sinó el més des d’una perspectiva comercial, el carrer dels Canonges, abans de Santa Maria era un carrer amb una presència de parades des de la part de dalt fins a la part baixa. Una munió de gent hi desfilava, molts compradors i compradores que feien que aquest espai fos viu, popular i com un punt de trobada. Ara és un desert econòmic trist i sense cap solució.

Limitar el mercat dels Encants no és pas un encert. Als artesans se’ls hi ha d’oferir locals comercials a preus que puguin pagar i no un mercat cada quinze dies, ha d’haver-hi un contacte estret amb dos ambients que no són contradictoris.

Al territori hi ha molts talents i em vull referir per exemple l’espai de creació “LA TARTERA” o a la formatgeria “L’ABADESSA” amb els seus excel·lents formatges o a la “TASCA” abans de la pandèmia.

Tenim recursos humans, el que cal és fomentar sinergies entre propietaris i professionals per destacar el que ens uneix per fer del carrer dels CANONGES un espai dinàmic amb una visió post covid-19 de reconstrucció social i econòmica.

Les mesures restrictives no són una excusa per agreujar encara més la situació de les persones treballadores que hi viuen, no podem comprendre el fet que l’argument repressiu sigui l’únic que ha de servir per controlar uns fets que es poden revertir donant més seguretat a les persones que no arriben a final de mes en aquest territori fronterer, on tothom ho sap, no s’han aturat moltes altres activitats il·legals sent molt sovint l’única sortida “laboral” de molts i moltes joves.

Buscar-se la vida no té res de romàntic ni de revolucionari i encara menys una opció de vida en un model d’estat corrupte on sembla que s’han perdut tots els valors. La carrera d’obstacles dels estudiants per assolir un títol que a més haurà de ser completat o implementat amb un MÀSTER que està a l’abast de molt pocs i poques.

El panorama d’una societat cruel un atzucac terrible on la fragilitat de les nostres vides és una evidència que no deixa moltes sortides al nostre abast. Una societat neoliberal que fa creure a les persones que treballant fort es pot arribar a tot, sense cap protecció social perquè això és pels i les perdedores.

Construir societat no pot estar fonamentat sobre la llei del més fort perquè a llarg termini no té recorregut.

Reclamar pel 1r de maig el retorn del mercat els Encants de Canonges no és una qüestió menor, és voler pensar com valorar aquest barri, és voler a més d’un espai de trobada, crear una dinàmica de creixement de l’autoestima de veïns i veïnes que en aquest moment està per terra.

El primer de Maig és això: crear esperances que tot no està podrit i que l’organització de la societat pot estar dissenyada per les classes populars.

Yann Marais

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa