He esperat molt de temps abans de parlar de la política Catalana que cada vegada em fa més fàstic.
Semblava que les forces independentistes anirien unides cap a un mateix objectiu, però hem après lliçons del 2017, 2018 i 2019, on uns com Esquerra portaven la independència com a eix vertebral de la seva acció política i ara ho porten com una opció subrogada al vistiplau del govern Espanyol.
Organitzar un referèndum acordat serà molt difícil, gairebé impossible.
Les polítiques socials són benvingudes sempre que no hagis d’esperar mesos per a poder cobrar l’acordat, estic pensant en les subvencions pel tema habitatge entre d’altres.
Acordar un pressupost amb el PSC, és a dir (el PSOE), un intercanvi de cromos a Madrid: em votes a Barcelona, et voto a Madrid, ens fa recordar que no es tracta del benestar de la gent sinó de qui té el poder.
És bastant trist que després de desfermar la il·lusió de milions de persones ens trobem en aquesta situació de renúncia de pactes i de modificacions ideològiques que van molt més enllà del que podíem haver pensat.
Parlar d’un 55% del sí en un referèndum per a la independència és com dir, no volem la independència o és posar-se obstacles per a no assolir res.
Realment és ridícul i donen ganes de vomitar.
Acceptar el quart cinturó, la modernització de l’aeroport i aquesta macro zona de jocs al camp de Tarragona fa pensar en un model econòmic que res té a veure en el que necessita el territori.
Vendre aquestes idees dient que són peatges que s’hauria de pagar per poder aprovar els pressupostos del 2023 de la Generalitat de Catalunya, són pobres raons que només s’entenen entre la Plaça Sant Jaume i el Baix Llobregat.
Tot plegat està molt allunyat del que pensem nosaltres i la vella política funciona d’esquena a la realitat.
Cal dir que aprovar els pressupostos havia de passar per aquestes concessions fa encara més nauseabunda el sentit de la política a Catalunya, malauradament de renúncia en renúncia el vell partit republicà s’ha retratat i ara mateix no representa cap esperança per als Catalans.
Nosaltres continuem la nostra feina que és posar els punts sobre les is i facilitar a la gent una informació veraç, contrastada en defensa del territori, la llengua, les persones i la cultura local.
Yann Marais
