Festa de tradició cristiana, la candelera, és la festa de la llum, on es menja un pastís per elegir el rei que suposadament triarà la seva reina o a l’inrevés, mai m’havien dit que els reis i reines es podien elegir.
Algun error ha d’haver-hi perquè se suposa que la tradició cristiana no admet cap mena d’elecció sinó tot el contrari perquè sempre el que es diu és paraula de Déu.
Si no tenim en compte el fet religiós la festa de la llum, enguany ens costa un ull de la cara, despesa inassolible per a moltes famílies vulnerables i petits emprenedors i autònoms.
Podem dir que els autònoms, molt sovint ho són a la força, perquè si no no tindrien feina.
Doncs, hem parlat de la vulnerabilitat de moltes famílies al nostre territori que amb dificultats poden pagar la factura de la llum, a les hores de quina festa estem parlant, de la dels accionistes de les grans companyies energètiques i també de les mitjanes especulant amb la situació econòmica amb el rerefons de crisi política internacional.
Déu-n’hi-do com costa viure últimament, sembla un caos ben organitzat pel benefici de pocs i de poques, un sistema econòmic que agonitza davant del col·lapse del planeta, sembla mentida que aquesta terra nostra pugui estar pràcticament esgotada, fatigada i emprenyada que ens envia: vents, sequeres, inundacions extremes i incendis de sisena generació.
En algun moment haurem de dir: prou, ja no podem més i encara forces d’extrema dreta pensen que posar murs per separar la gent servirà d’alguna cosa, la veritat és que no.
La democràcia reglada, on tothom ha de pensar el mateix, és un verí excloent, molt reaccionari i que va en contra de la vida.
La festa de la llum representa una despesa enorme, tant en pressupost per a la gent com pels recursos del planeta, plantem-nos que és l’únic que podem fer.
Yann Marais
