Vivim en el món del que s’apareix, de la imatge i de l’espectacular. Contra el tedi o “l’ennui”, l’esdeveniment. Però no pas el món de l’atzar cortazarià en el carrer de la gran urbs parisenca, sinó el del laberint del joc de les pantalles i pantalletes. Elles són les quines han esdevengut la veritable realitat històrica i intrahistòrica.
Les pantalles, obertes de potes sempre seguit arreu, connecten l’experiència i l’emoció de les masses d’individus mediatitzats, fanatitzats i analfabets de la imatge. Vet aquí com la vida (allò que encara en els anys vuitanta tenia lloc al carrer) ha estat i és parasitada socialment per la no-vida.
Fa 34 anys i escaig va celebrar-se a Mèxic un enèssim mundial de futbol. En la final la victòria (fraudulenta) va ser per l’Argentina en detriment de l’estat que encara avui posseeix les illes Malvines. El resultat fou de 2 a 0, el segon gol obra del 10 argentí i ex del Barça, Diego Armando Maradona (mort ahir) amb la mà, per la qual (la mà de Déu) passarà honorablement a la història del “peu-pilota”, ja que com ja havia dit abans l’honorable senyor Gerald Rudolph Ford, president republicà dels EUA:
“…no n’hi ha a bastament en competir. Guanyar és molt important; per ventura més important que re”.
Andreu Escales i Tous.
BIBLIOGRAFIA:
ZUAZUA, Pedro: “Diatriba contra el fútbol”( “El País”, 26 de novembre de 2018, pàgina 44)
Llicenciat en Filologia Hispànica
Deixa un comentari