No és cap juguesca. Malauradament no estem per això. El 23A, 23 d’abril, és Sant Jordi. Es el dia que la tradició ens ensenya la victòria del cavaller sobre el dragó. Un dia. Un dia, de l’any. I els altres? Què passa? Doncs els altres … és clar, guanya el dragó! Guanya la força del dragó, més gros, més bèstia, més poderós.
El 23J, aquest 23 de juliol, tenim un enfrontament gairebé a vida o mort, com contra el dragó. Sempre hi ha diverses maneres d’entendre el que hi ha en joc en unes eleccions, però en cap com aquest 23J hi ha una lectura tan sobresortint, molt per sobre de qualsevol altra. Com cap altra a la nostra democràcia. Aquestes eleccions van de reeditar el govern de coalició progressista o bé donar pas a un govern marcadament reaccionari, autoritari i amb elements filofeixistes. Ës una divisió tallant, sense terme mig ni altres aspectes. Simple i clara. Es tracta, de mantenir oberta la via pels drets dels ciutadans, pel progrés social, o bé que aquesta via es tanqui amb porta de ferro, pany i forrellat, i el dragó ens faci fora dels terrenys que creiem guanyats, quedant per molt temps atrapats en un autoritarisme disfressat, com la mona, però ni tan sols amb vestit de seda sinó amb un drap brut i foradat.
La batalla és pels escons. Elegits amb els nostres vots, el nombre de diputats a favor d’anar endavant o bé de tornar enrere decidirà al combat. La suma d’escons d’una o altra opció és el que compta. La investidura de Sànchez pel govern de coalició es va guanyar per tan sols 2 escons. Ara, un escó pot ser decisiu. La majoria d’enquestes donen avantatge al bàndol autoritari-centralista (PP/Vox). Incomprensible en pura lògica racional si es té en compte l’acció de govern protectora dels ciutadans desenvolupada pel govern de coalició progressista, i per altra banda l’acció obstructiva i destructora de l’oposició reaccionaria. Algú pot recordar propostes constructives mínimament serioses per part de PP/Vox? Certament es podrà pensar en algunes errades i dèficits en la gestió de govern i legislativa del bloc progressista (amb ERC, PNV i Bildu), però explicaria poc. Els ciutadans formen les seves opinions i emocions polítiques en funció de com presenten la política els mitjans de comunicació, com a canals intermediaris entre el mon polític i els ciutadans. El control gairebé absolut dels mitjans de comunicació (premsa, ràdio, TV i un suport mercenari i professional a les xarxes) per part dels sectors favorables al PP, ha estat l’element clau per presentar, durant tota la legislatura, una realitat distorsionada, manipulada, i crear una imatge negativa del govern de coalició. (Crec que és prou evident, però en podem parlar un altre dia més extensament).
Ara bé, electors que som a la província de Lleida: Com podem, amb el nostre vot, ajudar a derrotar el dragó i mantenir oberta la via del progrés? Doncs, empènyer el bloc progressista i evitar que el PP sumi un escó.
A la província de Lleida es distribueixen només 4 escons. Les eleccions de 2019-N van donar 2 escons a ERC, un a JxC i un a PSC. En principi podria tornar a donar-se aquesta distribució. En tot cas, segons les darreres tendències generals a les enquestes, aquest 3 partits, tot i amb percentatges més equilibrats entre ells [1], tindrien assegurat 1 escó. El tema és el 4art. escó. Entre les opcions “petites”, el PP marca un clara tendència a pujar i podria tenir alguna possibilitat, petita, d’optar a l’escó. L’avenç general a les enquestes, la pràctica desaparició de Ciutadans, i l’espai de creixement que indica el seu nivell històric del 13-20% dels vots a la circumscripció fins a la davallada de 2019, avalen la seva possibilitat de creixement i, molt probablement, se situï com a 4rta. força. El tema, però, és si obté o no l’escó. En el marc que comentem, i tal com funciona el mètode d’Hondt que regeix el nostre sistema electoral, el PP no obtindria escó si l’opció més votada el dobla en vots. En el cas que no fos així, el PP, guanyaria l’escó com a 4rta. força.
Quedar-se a casa, abstenir-se no és efectiu per evitar l’escó al PP. és no donar força a les opcions que el poden doblar. I el vot a ECP-Sumar o a la CUP? , no sembla tampoc efectiu per evitar l’escó al PP. De tota manera un vot de cor, d’expressió de quina és la nostra opció preferida, i a la que donem suport per damunt de tot, és plenament legítim. A cada persona toca decidir.
El vot al bàndol reaccionari està més mobilitzat que el vot potencial al bloc progressista. Mobilitzar. Aquesta és la feina d’aquesta darrera setmana si volem aturar la reacció autoritària i centralista. Però hem de lluitar molt fort. És un dragó, poderós i bèstia. Nosaltres som del llibre i la rosa, i se’l pot guanyar.
Francesc Pallarés
[1] En el mateix sentit, les darreres Municipals indiquen un retrocés de ERC i JxC, així com un avenç de PSC i PP en relació a les anteriors municipals.
