Èxit per el simple fet d’haver-se pogut dur a terme aquesta convocatòria. Èxit de públic, millorable, i exitosa la feina feta durant l’acte, inclús, i potser, sobretot, la controvèrsia que significa per nosaltres, republicans, laïcs, d’esquerres, el fet que vingui l’iman de la mesquita de Seu a explicar-nos que els drets els dona déu. No, miri, no. Amb tot el respecte per el seu pensament i camí, nosaltres, que tenim poques restriccions, en tenim una, important, cabdal i és que no volem masclismes, i déu, en general, és home, sinó fora deessa. Si no ho sabia, ara ho sap el molt benvingut Aldelkader: a Occident, una majoria ha lluitat molt i molts anys per desempallegar-se a mitges del jou de l’església i no volem que en vingui una altra a imposar, ni tan sols a suggerir, altre cop, cap déu. Som laïcs de pensament, paraula i obra, i, venint en aquesta taula, potser ho hagués hagut de saber, el clergue, i parlar amb respecte per les nostres, de creences. Ens haguéssim estalviat algun enuig intern, a la redacció.
Dit això, el positiu d’aquest acte és tremendament superior al negatiu. Em sembla poder parlar en nom de la redacció si expresso una gran, profunda i íntima satisfacció per haver pogut ajudar i assistir en molts actes d’aquestes Jornades, i mostrar la nostra gratitud malgrat la impossibilitat d’expressar-la en tota magnitud i justícia amb paraules, a tots els participants. Gràcies a tots i especialment a la Susagna, la moderadora.
Professor d’Història
