per Lys Garrabou
Sembla una pregunta senzilla però si contesteu afirmativament, no és gens fàcil fer una selecció dels aliments dits ecològics i si contesteu negativament, potser sou més feliços que els altres però, sou més sans?
Molta gent als Pirineus tenim un conegut que té un hort, potser l’avi de la casa, o compra al mercat de la ciutat o al mateix poble.
El fet de comprar a KM.0 és prou garantia de comprar sa?
Esteu segurs/res que el pagès del poble, mercat, no utilitza cap producte químic per assegurar-se de tenir unes patates, tomates o enciams ben macos i poder-los vendre? Pocs utilitzen compost o preparats d’aigua de pluja amb les «males herbes» durant 10 dies i vaporitzat sobre la verdura que sabem que s’empestarà…
Anem al mercat ecològic, els preus són una barrera i no diguem si es tenen problemes d’al·lèrgia o intolerància… Aquí hi ha un gran negoci i una moda.
Hi ha gent que no es pot permetre el luxe d’escollir, majoritàriament per:
a.- La seva capacitat econòmica
b,- per ignorància o passotisme.
En el cas a) l’esperit de supervivència no té manies ni pot escollir.
En el cas b) em costa molt d’entendre-ho però existeix.
L’obsessió per menjar sa condueix a una patologia anomenada Ortorèxia que no està reconeguda com un trastorn mental però si com trastorn alimentari. D’aquí la meva afirmació de què els que no seleccionen massa els aliments són més feliços.
SOM EL QUE MENGEM?
No hi ha dubtes, és un tòpic però sí.Totes les cèl·lules del nostre cos es regeneren segons el combustible que els donem. Hem de donar al cos els aliments que necessita per funcionar correctament.
Podem concloure que això simplement és CUIDAR-SE. Un altre dia parlarem dels transgènics….
Lys Garrabou
