On és el poble, és el títol d’una conferència/proposta del Jordi Escuder, ahir dia 25 de maig de 2023 a l’Ateneu de l’Alt Urgell.
De forma molt curiosa, cap partit polític, execepte els Comuns, tenien representant per debatre d’aquest tema molt interessant i complexe, efectivament la pregunta que ens podem fer, on és el poble?.
Una pregunta directa pels partits polítics que el volen representar, o molt sovint una persona o un col·lectiu, diu que parla en nom d’aquest mateix poble.
En aquest cas, s’hauria de dir que només parlen de la seva tribu, d’una part del poble, no de tot el poble.
Si bé, primer són les persones, són elles que formen un poble i que es reconeixen com poble, perquè parlen la mateixa llengua, perquè tenen els mateixos costums, tradicions i projecció cultural.
Diumenge vinent, totes aquestes persones són cridades a les urnes i la nostra aposta és per omplir les urnes de representants de l’esquerra transformadora per tallar el camí al feixisme i a casa nostra també.
Diré per què no votaré al PSC, ni Esquerra, ni Junts. Al PSC perquè ens ven la submissió a Espanya com a única solució possible, només ens hem de recordar de l’article 155 de la Constitució que van recolzar o bé que trien antics militants de Ciutadans per encapçalar les seves llistes, amb això tot està dit, no els votaré pas mai més. A Esquerra perquè des del meu punt de vista han traït l’esperit del primer d’octubre dient que ha estat un error, mai és un error consultar el poble, mai és un error posar urnes perquè la gent es pugui expressar i abandonar aquest camí, posant de forma voluntària més obstacles sobre aquesta mateixa via, impedeix que pugui votar-los, tampoc m’agrada gens ni mica el seu candidat centrista, que no representa el futur republicà que tant ens volen vendre. A Junts perquè representa la dreta catalana de sempre i què la seva campanya és una campanya supremacista dient que només ells representen l’independentisme, quan fa poc es van convertir a aquesta via política, doncs tampoc els votaré.
Podria no anar a votar, que és una opció, però si vull opinar que passa al meu voltant, he de participar amb una pinça sobre el nas, però hi he d’anar.
El diumenge vinent pot haver-hi moltes sorpreses, però per un republicà com jo, i militant d’esquerra de tota la vida només hi ha dos qüestions fonamentals, tancar l’accés a l’Ajuntament a les forces de dretes i feixistes i després votar a persones que representen de debò a les classes populars.
Doncs, no hi ha misteri, el meu vot és clar i la societat que vull, també és clara.
Yann Marais
