No som catastrofistes, sabem que hi ha moments feliços quan una família conviu sota el mateix sostre i el pot pagar.
A la nostra ciutat hi ha micro o petits drames que es viuen cada dia, amb tot un seguit de problemes que són conseqüència de la situació econòmica.
Ara, vull parlar d’una família amb un fill i un altre per arribar que es troben en una situació molt precària de vulnerabilitat econòmica i que ja han rebut la carta de desnonament, en ple hivern amb les temperatures que coneixem últimament i clar, sense solució que la situació canviï a curt termini, és evident que les classes populars són les què han de pagar un lloguer, sobretot la classe treballadora que no té recursos per comprar un habitatge nou i ni tan sols de segona mà.
Pagar el lloguer cada mes, és un deure, una obligació que s’ha de fer tant si com no, és clar com pots fer-ho?, perquè molt sovint, em refereixo al col·lectiu de pensionistes s’ha de decidir, ho menjar o pagar el lloguer i altres despeses, com llum, aigua, gas, etc.
Les conseqüències de la llei del mercat i de l’oferta i la demanda es posen davant d’una situació insosltenible on s’ha incrementat molt el preu del lloguer aquí a la Seu d’Urgell.
No només això sinó també el preu dels béns de consum diaris, el qual dificulta encara mes poder viure, si bé l’opció de comprar a vint anys vista potser possible, encara s’hauria de comprovar si amb la situació econòmica que coneixem és una bona solució, dit això, el que cal a la Seu d’Urgell és una obra nova de protecció oficial i pisos de caràcter social, si no s’està excloent de la nostra ciutat persones que l’únic delicte que han comès és no guanyar prou diners per sobreviure entre nosaltres.
En aquestes condicions negociar amb el propietari ha de ser una tasca urgent, buscar altres possibilitats aboca la gent a deixar el seu pis, buscar un altre amb tot el que comporta de despeses afegides.
Aturar un desnonament en aquestes condicions és una obligació i reclamar una llei que prohibeixi el desnonament de persones del seu habitatge entre l’1 de novembre i el 30 d’abril, és el que proposem per evitar aquests mini drames que la nostra benestant i conservadora societat urgellenca calla o amaga, però amb situacions que continuen existint i passant cada dia.
Yann Marais
