EL MILLOR HOMENATGE AL TRUQUI

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

EL PROPER DIMARTS 31 D’AGOST, A LES 22h PLAÇA DELS OMS.

PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL EN CLAU DE SOL I LLUNA. TRUQUI, LA SEVA VIDA.

ENTREVISTA AL  TRUQUI, L’HOME ORQUESTRA.

Joan Ribolleda Altarriba, nat en 1952, és urgellenc, de cal Santiago del carrer dels canonges. De professió és músic. Solter, sense compromís, de moment, és molt estimat per a molts i moltes.

El Truqui, com se’l coneix, és un home senzill, amic de tothom, que té la música com a manera de viure.

Té una personalitat singular. Li agrada contemplar embadalit les postes de sol amb l’Orri de Rubió com a fons.

– Truqui, com et definiries? Positiu, sociable…

– Com un acord de do major que són més alegres. M’agrada estar acompanyat i no sol a casa.

– D’on ha sorgit l’interès per la música?

– Va sortir d’un germà que tinc a Andorra que van formar un grup que es deia “Els Trucos” en 1966, però també em va agradar molt tocar a l’Estudiantina de l’Institut…

El meu germà va comprar les guitarres. En vaig aprendre d’ell… jo vaig seguir i ell ho va deixar. I d’aquí, dels “Trucos”, va sortir el meu nom artístic.

– Truqui: i qui eren els “Trucos”?

– Era un grup musical. Hi havia dos mestres de la Salle. El Julià qui cantava i el meu germà que tocava la guitarra.

– I tu, com a “Truqui” quan vas començar a actuar?

-Vaig començar l’any 1968 a Andorra.

– Quins instruments toques?

– La guitarra elèctrica, la bateria, veu i baix.

Caram, Truqui …  Tot un home orquestra …

– La idea aquesta la vaig trobar a Londres on vaig passar-hi sis mesos i vaig veure aquells músics de carrer amb un bombo a l’esquena, amb cordill “astacat”. Feien moure la cama per sonar els “platillos” amb una harmònica lligada a la guitarra.

– Quan vas estar a Londres?

– Doncs abans de fer la “mili”, anys 71, 72 …

– La música et va tirar cap aquelles contrades?

– Sí, en aquella època m’agradava molt el rock, els Beatles, els Rollings Stones, que eren el bressol de la guitarra elèctrica…

– La música t’ha portat per algun altre país?

– Sí, vaig estar a Holanda durant dos anys. Vaig conèixer un grup, vaig estar tocant amb ells i també vaig arribar a Alemanya.

– Déu n’hi do, Truqui, i després d’aquesta gira musical?

– Vaig tornar a la Seu, perquè el clima no m’agradava i vaig patir una depressió. A la Seu em vaig anar refent.

– Què vas aprendre en aquests viatges?

– Més seguretat en la música i també vaig aprendre anglès i francès.

– I, la música, com l’has après?

– L’he après d’oïda. Després de la mort de la meva mare vaig començar a estudiar solfeig i noto que se’m donava bé…

– Què és per a tu la música?

– La música ha estat una vocació, una passió… mostra d’això és que han passat 50 anys, que no ha estat una moda passatgera.

– Quins van ser els teus ídols musicals?

– Els Sírex, els Beatles, els Rolling Stones, els Eagles, Supertramp…

– Però també m’agradava la música de ball, amb l’acordió… m’agraden aquests dos estols. També m’agrada el blues, que és més tranquil com el meu caràcter… que sóc més tranquil que esverat.

– Mira, musicalment parlant em defineixo coma a “paxanguero” i “blusero”.

– Una cançó que t’agradi: quina diries?

– N’hi ha moltes, mira, l’altre dia en un bar vaig escoltar “El Concierto de Aranjuez” a ritme de rumba, guitarra clàssica, no és el meu instrument però em va agradar, era alegre. I també el blues del “metxero”.

– Truqui, t’importa la política?

– La veritat que no. Jo vull ser neutre i amic de tothom. No va amb mi tenir enemics.

– Canviant de tema… l’any passat vas viure un moment dolç quan vas presentar el teu disc homenatge?

– Sí, vaig ser molt feliç: l’endemà vaig estar amb un optimisme molt gran, com si m’hagués tocat la loteria.

– Aquell dia es van vendre 200 discos i ara se’n reeditaran 200 més.

– I ara L’Alternativa està recollint signatures per dedicar-te un carrer en vida? Com ho veus?

– Al principi em feia respecte. M’agrada més però d’ençà de “lo” d’home orquestra o “Truqui bluesman”….

però que posés una cosa com a “músic de carrer”…

– T’agradaria que el nom del carrer estés en algun lloc concret de la Seu?

– Sí, a la placeta davant del Cafè Orient, on abans s’hi feia ball…

Tot acabant l’entrevista, que ha tingut lloc a casa de Yann Marais, aquest apareix de sobte amb un abric de segona mà que li ofereix al nostre entrevistat, que s’exclama emprovant-se’l: “ara si que sortiré mudat d’aquí”!

Maite Jou

19-II-2019

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa