Des de Barcelona van fer un informe que va resultar ser molt genèric, com una plantilla aplicada a tots els territoris de Catalunya, un informe que va costar gairebé 15.000 € que ens vol vendre uns continguts trets d’internet, ho va redactar una empresa privada.
Aquesta plantilla vol imposar HUBS tecnològics a tot arreu sense tenir en compte la singularitat del territori.
Evidentment, no és el mateix el Pirineu i el nostre territori en particular amb l’àrea metropolitana de Barcelona i la plana de Lleida.
Una manera de gastar uns diners públics que després de llegir aquest document queda en no res, que no serveix i que és una cortina de fum.
En aquests moments només hi ha una empresa apuntada en aquest art tecnològic que a més és una empresa de la Generalitat de Catalunya.
Seria, per tant, construir infraestructures que en poc temps quedarien desertes i obsoletes.
El centre d’investigació de la llet i el formatge si què és una alternativa vàlida pel nostre territori, el motor de desenvolupament que podria ser viable i que no vol l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.
Una oportunitat malbaratada que serviria per desenvolupar el territori i que ara ni tan sols es contempla, encara que en el seu moment tenia el suport del Departament d’Agricultura i d’investigadors i responsables d’universitats.
Cal fer un inventari de què hi ha al territori i amb aquest inventari a la mà, buscar solucions, perquè la gent jove es quedi a casa nostra i no projectes faraònics com ara els Jocs Olímpics del 2030 o altres projectes que poden venir sense tenir en compte la idiosincràsia del nostre territori muntanyenc.
Rebutjar el HUB tecnològic no vol dir ser antic, tot al contrari, el que no volem són projectes irrealistes fets des de Barcelona amb voluntat d’imposar plantilles de desenvolupament que no funcionen.
A les nostres terres la modernitat segueix un altre camí.
Yann Marais
