Anàlisi de la situació
A partir de la gràfica Meadows.
Els anàlisis objectius sobre el consum de recursos finits ens mostren que en un futur proper indeterminat arribarem a un topall que suposarà un canvi civilitzatori. En aquest sentit, s´ha introduït al nostre país una nova branca d’estudis sorgida a França, per Pablo Servigne i Raphaël Stevens: la col·lapsologia. Aquests estudis interdisciplinaris se centren en l’estudi del col·lapse de la societat industrial i les seves conseqüències. Dins d’aquests estudis, s’entén com a col·lapse el procés pel qual les necessitats bàsiques (aigua, alimentació, habitatge, energia…) no es proporcionen, a preu raonable, a la majoria de la població.
Hem construït una civilització absolutament basada en la disponibilitat creixent de combustibles fòssils, que ha provocat un canvi climàtic antropogènic. Ens hem tornat exponencialment dependents del petroli i els seus derivats, tal com s’ha demostrat arrel del conflicte d’Ucraïna i Rússia. L’estructura econòmica mundial està pensada per consumir cada cop més bens i serveis i tenim (o teníem) molt interioritzat el “mite del progrés” en aquest sentit.
D’aquest mite se’n desprèn que l’evolució de la història humana és cap a estadis cada cop de més benestar material i cap a la creença de que la tecnologia ens salvarà de tots els problemes de la humanitat, i de que això seguirà sent així ad infinitum. A efectes pràctics, els mercats financers, per exemple, han creat un deute que només pot ser pagat si es manté un creixement econòmic mesurat en PIB del 3% o superior.
En la qüestió energètica ens trobem en una situació de demanda amb un creixement exponencial i amb una oferta que presenta problemes d’oferta. La transició cap a energies renovables es un tema ineludible, però cada cop queda més evident que aquesta transició no farà possible el actual consum d’energies fòssils.
El sistema econòmic i financer mundial es estructurat per un creixement sostingut que en cas de no donar-se podria caure com un castell de naipes creant un caos social.
El canvi climàtic antropogènic es un altre risc global que reforça el perill de desestabilització del nostre estil de vida.
En lo referent al sistema agroalimentari global, ens trobem amb dos qüestions claus; al Alt Urgell ens alimentem en termes generals gràcies a aliments vinguts de molts kilòmetres de distancia i la petita producció local es basa ( al igual que la producció global) en fertilitzants ( fabricats gracies a combustibles fòssils, gas principalment) i amb una gran dependència del gasoil dels tractors. També es destacable la vulnerabilitat del nostre sistema agroalimentari a les sequeres que el canvi climàtic ( o events climàtics caòtics, ens avoca. Aquests elements fan que la producció d’aliments siguin poc resilients, per lo que hauríem de pensar en la conveniència de assegurar-nos quota de sobirania alimentaria.
Per últim, una agricultura post-petroli es una oportunitat per fer una societat més saludable i ecològica i d’acord amb els Objectius del Desenvolupament Sostenible
Per tot l’analitzat anteriorment ens convé planificar quotes de sobirania alimentaria que ens facin una societat més resilient als reptes, i amb aquesta preocupació hem elaborat aquest programa de transició energètica pensant en l’Alt Urgell.
Per avançar danvant d’aquests reptes com diu el informe del Banc Mundial abaix referenciat, es necessiten polítiques publiques actives que facin que aquesta transició cap a una sobirania alimentaria de una nova era post-petroli sigui redistributiva i amb criteris de justica social.
