Un corrent en forma d’espiral que tira cap a terra amb la complicitat del poder d’enguany i al final el no-res.
La sensació d’haver fet el “primaveres” en els anys del procès és per a mi insuportable.
Pactar amb un dels partits del 155 és tan greu com considerar que el primer d’octubre d’aquest mateix any (el 2017) no va passar res.
Aleshores el programa del govern que va sortir del famós 52% no es va concretar a causa de la divisió volguda i programada per uns partits (PSC-PSOE) que per a ells era el retrobament entre catalans, que és la nova forma de dir submissió a l’estat Espanyol.
Els que van segrestar aquest resultat positiu no se’n van adonar, o si ho varen fer, tenen culpa del desencís de moltíssima gent i per aquesta raó cal una altra opció política que arribi fins al nostre alliberament.
Actualment, cap dels partits que es reclamen del catalanisme no em satisfan en res.
Només és una qüestió de poder de treure múscul per a dir si us moveu, no només no sortireu a la foto sinó que acabareu en presó empaitada per l’estat espanyol i tota la seva maquinària administrativa.
Però com tot segrestat em queda un regust amarg de totes aquestes discussions, tota la voluntat d’haver volgut estar amb la gent i convèncer-la pensant en la deriva social que podria beneficiar les classes populars, no és el cas, sinó que estem davant de partits que encara que no sumen ni únicament poden governar volen demostrar la seva voluntat d’exercir el poder, per demà encara fer-ho pitjor.
La unitat popular que representa el 90% de la població, entre treballadors, botiguers, petits empresaris o emprenedors, que són la majoria, queda per fer.
La nova lluita que hem d’emprar és una lluita popular per sobre dels partits polítics que és l’única solució, com societat civil més organitzada de prendre el poder i proclamar la nostra llibertat com poble, com nou estat d’Europa i com a república social.
La resta és vella política, autonomisme 2.0 que com hem vist ja no té solució, doncs posem-nos a peu d’obra per a assolir el nostre alliberament, tant aquí al Pirineu com a la resta de Catalunya.
Yann Marais
