La sentència del Suprem té conseqüències nefastes per a la convivència i la democràcia i no per aquella que s’hauria de llençar al contenidor marró, (democràcia orgànica) queda palès que hi ha un abans i un després d’aquesta sentència. Són tots els nostres drets civils i polítics que estan en perill.
Si dic això, és perquè totes les persones que van gosar expressar-se fent ùs dels drets garantits a la Constitució del 78, van ser encausades i/o detingudes i empresonades.
Quants presos i preses polítiques hi ha ara mateix?. Mols i moltes, cap d’aquestes persones hauríen de ser-hi.
Només és pot fer un sol anàlisi, és que sota l’aixopluc de l’estat constitucional s’està tornant a definir els límits de la democràcia, dels drets i llibertats que tota persona té i que estan protegits per la declaració universal del drets humans, aprovada el 10 de desembre de 1948 a Paris.
Tots els partits Espanyolistes ho diuen, dins del marc constitucional tot és possible, fora d’aquests límits, res no és possible.
El que estem veient, és l’ empobriment del mateix debat parlamentari. El president de la Generalitat hauria de ser el representant de l’estat i poder, no del poble de Catalunya ? En un parlament i en la societat es pot parlar de tot ?
HI ha democràcia permesa i democràcia no permesa. Que necessiten els poders econòmics i els poders fàctics Espanyols? Es pot decidir sobre tot?
El debat està obert per a nosaltres. La llibertat comença i acaba on comença la de l’altra persona. Dit això demanem la llibertat de tots i totes les persones empresonades, el retorn dels exiliats i exiliades i poder exercir el dret a l’autodeterminació per decidir el nostre futur i per garantir tots els nostres drets, definir els nostres deures i per canviar-ho tot si és necessari.
Yann Marais.
