«Quan un home abandona aquest món, s’emporta un secret amb ell: com li ha estat possible la supervivència espiritual»(Hugo von Hofmannsthal)
Aquest periòdic «alternatiu» del qual en tenc l’honor de ser soci fundador té, si no m’erro i des de bell antuvi, dos lemes fonamentals («primer les persones» i «donar la cara») que avui se m’han girat en contra a mi, que volria passar de puntetes i en silenci per damunt de la mort del menescal de Montferrer, anit homenatjat multitudinàriament a Sant Domènech(sic).
Els amics i familiars que anit parlaren des de l’estrat glosant els trets segons ells més pertinents d’en Toni compartiren la virtut d’ampliar en cada nova intervenció el ventall dels seus estímuls i afeccions. Tanmateix cap d’ells no l’esgotà.
I és que malgrat tota la dedicació i consecucions en tants i tants variats àmbits, semblaria com si en Toni hi hagués un excés d’humanitat no dut a terme i això el fa perfectament nostre semblant o consemblant i nostre germà modern ja que, com diguera Mikhail Bakhtin (demano perdó per citar aquí i ara un rus), tots els hàbits existents són massa extrets per un home.
Andreu Escales i Tous.
