Alegria de viure

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

Avui m’he aixecat d’hora i optimista: per dues raons principalment :

1a Presentem la nova revista en paper de L’Alternativa aquesta tarda del 13 de gener d’enguany, 2022, a les 18 hores a la llibreria El Refugi del carrer dels canonges, número 9, de la Seu d’Urgell, i encara que vengués sols una persona nova o desconeguda (sense exceptuar ni a ningú de la policia secreta) ja valdria molt la pena perquè això ja seria una primera victòria: seríem importants.

2a Avui m’han pagat 100€ que no m’esperava tot i això amb la merda de món que patim es prou difícil fer un art optimista ple de vida i a la meva edat certa és molt. Més mal de fer que me la fotin doblada i perquè no vull mentir perquè mentir està massa a l’ordre del dia, per no fer com tothom aleshores no menteixo. Som tan conservadors que fins i tot guardem el formatge sota una campana de vidre com els nins i nines superprotegits que fan el que volen.

Evidentment jo podria parlar de l’amor, de les males herbes que brosten d’entre les llambordes de l’alegria de venerar un Déu que no existeix, d’uns rosaris de sopar de duro. Ja em veig retratat com un beneït amb una cara santa amb el front pla i les aurelles desempegades rient de felicitat com mentre pixo ràbia mirant You Tube o qualsevol altra xarxa social i al final dels meus dies la beatificació compassiva d’una il·luminació caríssima segons el preu del megawat/hora.

Podria ser el padrí que regala dolços als meus néts però sóc diabètic i com ja deuen saber el dolç i el diabètic enemics per sempre, i això no és pas una mala cançó de Pimpinella ni de Fredy Mercury. Diem que el sol ix per Antequera, però Antequera és a molts de quilòmetres de Catalunya i del Pirineu en particular. Sempre m’han agradat els productes de KM 0. I crec que l’infern és a la plaça del pati Palau just dessota el Palau Episcopal. Mai no he estat en olor de santedat per ningú ni “ninguna” voleu dir: un brètol o un bretó? Però vull ser optimista, però què difícil m’ho poseu, i com deia abans, no pretenc ésser beatificat, més aviat el contrari: penseu lo dur que és que et condemnin a quedar en una posició de contemplació i meditació eterna com a remei a la meva apostasia. I si hi ha una llum a la fi del túnel, que sigui si us plau mitjançant plaques solars i això és més optimista que he pogut escriure.

Post Scripum: perquè no em reconec en la propaganda de la vaca bruneta que riu, si és que a les macrogranges les brunetes encara poden riure perquè mai no trepitgen la natura i el més aprop que d’ella serien: amb una cançó (“verde que quiero verde”) per megafonia. Ara sí amb això sí que he estat el més alegre que podia!

Yann Marais

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa