MANIFEST 8M24 – DONA I TERRITORI
Temps ençà les dones a muntanya vivien vides especialment feixugues, la duresa del clima, l’orografia i el caràcter introvertit de les seves gents feien aquesta vida una mica més dura, si cal, pel fet de ser dona.
Observades, jutjades i condemnades, hi havia unes dones, diferents. Rurals, valentes, amb la pell i la sola dels peus endurida pel tràfec del seu modus vivendi. Tanmateix, eren til dades de bruixes o de dones de moral lleugera…. les trementinaires, les remeieres.
Quan no recollien els fruits sanadors que els oferia la natura, i amb els que elaboraven remeis per guarir que portaven com transhumants fins a la capital de les contrades, cuidaven la llar, la família, un no parar de feina
Atresorant saviesa, venien el seu temps i coneixements per guanyar uns mínims d’ ingressos que les permetessin aportar suport a la família, fa anys que recordem i homenatgem a aquelles dones, pioneres, apoderades sense saber-ho.
Del seu art se n’han fet museus, apreciant així a hora pòstuma la seva tasca. Segur no devia esser fàcil, deambular per les muntanyes tot obrint camins que les portessin a les vil·les més poblades i poder allà vendre les herbes, ungüents i consells sanadors. La por les devia acompanyar bona part de la ruta.
Avui, com abans, continuem la lluita per normalitzar el nostre dret a sentir-nos segures a qualsevol espai i compartir amb les persones dia i nit.
Després d’aquesta mirada enrere per recordar les nostres ancestres i retre homenatge, ens fixem en el ara.
Un ara encara tenyit d’ herència excloent, d’un tarannà patriarcal… associacions com ara la de St. Sebastià on mai s’ha permès a cap dona formar-hi part o l’estudiantina, on sols els homes hi tenen cabuda.
No demanem autoritàriament ser-hi presents, però seria renovador modernitzar, una associació que ha sabut perdurar en el temps, però no ha evolucionat, poder aportar quelcom i participar amb els nostres companys homes.
Tot passejant pels carrers de la nostra bonica Seu d’Urgell ens adonem ràpidament com predominen els moms de personatges masculins amb més o menys encert per la història a la qual van lligats… ens costa trobar-hi noms femenins i no serà per falta de proposicions, com ara la de fa un parell d’anys llargs encara pendents de fer-se efectiva, amb el procés popular, que va demanar de posar el nom de la Palmira Jaquetti a un carrer, i encara esperem, sols hi ha 6 noms de carrer, a la Seu, quant es farà més paritària aquesta nomenclatura?.
les dones de l’Alternativa
