En relació amb el cafè col·loqui al quin us convida L’Alternativa aquest proper divendres a les vuit del vespre a L’Ateneu de L’Alt Urgell, dir que tendrà per tema, com resa el títol d’aquest article, la bretxa digital.
Jo personalment vaig començar a treballar amb informàtica al cinquanta-dos anys, és a dir, no gaire d’hora precisament. O sigui, que als meus 52 era encara un analfabet en informàtica. I això amb l’experiència de la meva vida, plena de dispersió i no gaire racionalitat que, com sabem, són dos enemics principals de l’aprenentatge de qualsevol cosa i quant i més encara si es tracta d’eines complicalitzades com són molt sovint els programes informàtics. Ara sóc mig gran, amb les patologies pròpies d’una edat certa.
Durant i després de la pandèmia els canvis han estat bruts i brutals.
El teletreball, les citacions prèvies i les celebèrrimes app’s estan canviant de forma molt 1984 i radical nostra existència amb la desaparició de mica en mica dels diners en efectiu. Tot això generarà un altre tipus de misèria que té molt a veure amb l’accessibilitat.
Prou sabem que molts i moltes han quedat endarrerits i endarrerides i no sols gent gran, com sabem que aquestes noves eines han vengut per romandre entre nosaltres, per la qual cosa cal que en parlem i reflexionem al voltant del que ens espera.
Tot està està canviant i no nosaltres no hi podem fer res ja que vivim en una autèntica democràcia, una paret tecnològica oberta a totes les manipulacions, sense cap garantia expressa perquè això no pugui passar.
Les limitacions físiques, cognitives i totes les demés discapacitats són emperons afegits amb l’obligació de disposar d’intermediaris socials i familiars.
No porem garantir la intimitat ni la vida privada, ni ja tampoc la vida entera d’una persona. La igualtat i el coneixement de les noves regles no garanteix l’equitat del sistema i això ens duu a pensar que aquesta furia tecnològica és en la seva mateixa base discriminatòria, feta a imatge i mesura dels interessos de 4 grans multinacionals que creen confusió, malestar i que obren molts d’interrogants.
El divendres vinent nostre soci i amic Pere Cortés, teleco, ens aidarà a esbrinar el que està passant.
Us hi esperem a totes i tots.
Yann Marais.
