Si volem que el petit comerç pugui viure, cal dir no a l’establiment de nous supermercats.
Si volem apostar pel comerç de proximitat, cal fer polítiques de suport a nous negocis, per donar un millor servei als veïns i veïnes de les viles, pobles i veïnats urgellencs. Una filosofia de vida que es basa en una relació més estreta entre productor i consumidor.
Molt sovint els productes ecològics no estan a l’abast de tothom i representen una despesa més important, amb una equació que es pot resumir en més qualitat d’aliments = millor salut, però una cistella més cara. Això significa que els més pobres menjaran pitjor i per tant, tindran una salut encara més deteriorada en condicions de vida molt precàries.
En realitat, és triar entre dos models de vida, que es resumeixen en: que consumeixo, com ho faig i amb qui faig la despesa?
La vida «supermercat», és la vida del tot a «cent», de l’oferta permanent d’objectes inútils que condueixen al consumidor a ser el principal actor de les seves misèries i mancances. Una distribució de masses, dirigida per fer com si fóssim robots, per deixar-ho tot en una geganta màquina escura-butxaques per assolir un resultat prou dolent per a la nostra salut mental i física.
La consciència de no ser ningú o potser esdevenir el rei o la reina del passadís dels productes lactis, sigui una realitat palpable d’un triomf efímer que ens fa sentir part del ramat.
Tot està molt estudiat i les empreses de distribució ens venen de tot, quan i on volen. Els criteris de selecció de «genero» són el profit ràpid inclòs si això vol dir malbaratar o no redistribuir.
Les lliçons de la pandèmia ens haurien de fer pensar sobre el que consumim, d’on ve i si és bo o dolent per a nosaltres. Cal doncs tornar a plantejar quina societat volem, cal protegir el petit comerç local, però quin comerç i per què?
Les xarxes de distribució i de producció independents i sota control dels seus propis usuaris són part de la resposta, però no l’única perquè cal alimentar moltíssimes persones.
Cal que cobrir les necessitats bàsiques sigui competència de l’Estat o fruit de l’autoorganització de les persones, el sistema neoliberal actual és la resposta? Tots i totes sabem que és molt més feixuc, i, esbrinar-ho ha de menester tenir en compte experiències passades.
Yann Marais
