El nostre ego, molt sovint sobredimensionat, no ens deixa veure el que és la realitat. Juga amb nosaltres com una nina de drap i ens

Carrerasses per als àrbitres de la cursa de botar tanques. Terrer: irregular i passat d’arada, sòl rogenc, ferrós, sec. L’avidesa de nostres plantes desenrotllant callositats

Es escuchado que se ha dicho, creido y escuchado, se ha vivido, perdido y encontrado. Eso dicen de la esperanza, tan insípida que, a la

Enyoro aquells versos de vegades perversos. Ser enyoro sense punt fix dins un riu dels més braus: rema’l, neda’l, trabucar-hi pentura, neda’l, senti’l… Enyoro posa’m

Lladrucs de cans de caça rompen l’aire gris del matí, gris de gas tan natural com el destí. Andreu Escales i Tous.