L’home de les 1000 iniciatives i, si calia, les 1000 alternatives, capaç de tot com un miner que avança per una galeria fosca en la llarga i pesada nit del franquisme, en la pau dels cementeris… Un «Fregoli» que treia del seu barret de copa no conills sinó cine-clubs (Cercle Lumière a l’Institut Francès de Barcelona i el primer cine-club infantil de Barcelona al 1957!), Nova Cançó catalana, etc…I no solsament això que en la «transició»: sindicalista, senador a Madrid, diputat a Barcelona (com bon català de soca-rel), ponent en múltiples conferències (així vengué, amb o sense Romà Gubern, a parlar-nos en diferents ocasions al nostre estimat cine-club «La Seu d’Urgell»), creador i rector de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, novel.lista («Renoi quina portera!»), actor, artista i lluitador antifeixista i encara va tenir el temps de ser pare de sis fills i filles, nets i netes a part, que continuen tots i totes la saga familiar sense desmerèixer….!!! Ara bé, tot això no hagués estat possible sense l’activitat frenètica de la seva companya Guillemette Huerre, còmplice necessària i imprescindible de l’activitat i de la vida den Miquel Porter i Moix. Nosaltres que sols som formiguetes (tot i que potser atòmiques) no tenim més tinta per parlar com es mereix d’aquest binomi tan important per la cultura, la vida social i la política a Catalunya. Quina parella! Us donem les gràcies per viure i fer més vivible aquest país. Miquel Porter i Moix i Guillemette Huerre: vostra ombra benèfica ens acompanya en la tasca generosa que mai no s’acaba. Moltes gràcies per tot!
Yann Marais i Andreu Escales.
Una resposta
Gràcies Yann ( i Andreu)!