Palestina al cor, sí i sí però tota, tant dels musulmans com dels jueus o cristians. Prou de colonitzacions il.legals que són obra molt sovint de partits ultra-religiosos, la qual cosa no vol dir que Hamàs sigui un cor de nens cantaires a qui es donarien com a premi llaminadures. Els nens i les nenes palestins no en reben cap de llaminadura, sinó trets i moren perseguits per l’exèrcit israelià. La Shoa i la necessitat d’un estat propi per als jueus no justifica que aquest estat es pugui construir sobre l’odi de germans semites que van créixer en un mateix territori. Les raons de la vàlua de les terres i l’aigua no poren generar un genocidi brutal. Prou de persecucions als palestins musulmans, prou de retòrica religiosa. La pau al Pròxim Orient és més necessària que mai! Construir un estat palestí per conviure en pau amb un estat israelià ja consolidat ha de ser una realitat. Els interessos de les grans potències i de les grans corporacions trasnacionals de mantenir el conflicte com a joc geopolític en aquesta regió del món només es correspon a una estratègia imperialista recolzada per EUA i per perllongar la seva lluita per dominar el món. L’era de la globalització no justifica no reconèixer els drets nacionals i socials dels palestins musulmans. Palestina i el Pròxim Orient, bressol de cultures diverses, ha de ser un espai de llibertat, pau i progrés. Prou de genocidi, prou de progoms, la clau estratègica del Pròxim Orient no es pot deixar en mans de mandataris cecs i feixistes (ho dic pels mètodes que utilitzen: la solució final per al poble palestí).
Yann Marais.
