El primer artista fou déu, o el demiürg que ens ha parit, ja que la seva obra és la nostra mare, inimitable. La segona artista és la humanitat. No puc deixar d’extasiar-me del paisatge que han conformat natura i persona, amb centenars de milers de kilòmetres de marges que han suavitzat els pendents, fertilitzant-los i afegint espècies , enriquint o no el patrimoni, arreu del planeta. Un patrimoni riquíssim que esclata literalment en aquesta excepcional primavera en llum, colors, perfums i coneixements, per qui vulgui llegir-los. Això és art, Ars Magna. Res se l’hi atansa. Després hi han moltes altres coses sublims fetes al llarg dels segles, en totes les arts dites majors. Estils, escoles, símbols, èpoques, corrents poden encisar moltes nits d’hivern, com a plaer intel·lectual, però res s’assembla a l’emoció que ens colpeix quan connectem amb una obra d’art, sigui l’art que sigui. És el món de les emocions que s’obre, l’inconscient que deixa de ser-ho, la connexió íntima de l’acte d’amor, la comunió.
La creació artística transgredeix . la nostra dimensió, més enllà de la realitat quotidiana, o més endins. Va endavant del pensament racional i d’aquí la seva importància cabdal. Abundo en l’exigència del redactor en cap. Artesans del Pirineu han de rebre un sou, a càrrec dels amos del jardí, els votants de la ciutat Amb una part del que es dedica als esports n’hi hauria prou. No diferencio arts menors, tots són grans, no son els marges l’obra més gran? Tot artesà, inclús un escombriaire, si fan la feina ben feta, col·laboren i molt en l’obra magna. O no us alegra la vista i l’esperit una ciutat neta i florida, plena de tallerets artesans i artistes? Art, arquitectura, paisatge, al servei del gaudi de l’existència, i també art de denúncia, compromès, esbudellat i punyent, que somogui el personal endormiscat.
Professor d’Història
