I això m’empipa, em revolta…
Tu no tenies pèls a la llengua, i no obstant erets un preciós mitjancer perquè queies bé a molta gent i tenies molt seny amb la molta rauxa. Jo no tinc tanta sort. Deies el que pensaves sense embuts, com la mare quan m’alliçonava: » Prefereixo que sigueu lladres que banquers, que son lladres legals». Això no vol dir que ens volguessin pispes, però qui sembra vents recull tempestes, i ara xalarien de valent els meus pares. Ho estant aconseguint. Recordo en Miquel comentant l’època de daltabaix d’ERC. «Ara toquen vaques magres, però l’Esquerra acabarà de primera força…». Bingo. Hi ha un estat de percepció que va més enllà de l’espai i el temps. Veient l’estat embrionari de la Generalitat dels 80, el pare es menjà els mocs de la brega política, escrigué una novel·la negra que fou premiada: «Renoi, quina portera!» durant l’única baixa de la seva vida i, guarit, es feu sindicalista i tornà a la Universitat. Quaranta més tard, pare, t’haig de tornar a donar la raó. Durrant molts anys, em semblava que els sindicats defensaven un benestar excessiu. M’ho continua semblant, sinó que amb els anys, els rics son més rics i els pobres més rucs, i ara entenc que tenen altres funcions, els sindicats, aglutinadores per exemple, que els fan necessaris. Soc una mica dur de mollera. Gràcies Amadeu per les teves arengues, m’he afiliat al sindicat del pare, i preparo festes. A la del proper dinou, recordant el Miquel, xerrant amb Arcadi de banca ètica i altres revoltes, m’agradaria veure-t’hi, però sobretot et vull veure al carrer amb tothom el proper ú de maig de 2019, amb les teves companyes, els socialeros, els republicans, els altres i àdhuc, el bisbe. Ui! em deixava els sindicats, TOTS els sindicats. Esmerçaré l’any per un ú de maig unitari, de tot aquell que gaudeixi de la jornada de vuit hores o la seguretat social.
Professor d’Història
2 respostes
Me n’alegro que hagis vist la funció social dels sindicats d’una altra manera. Respecte la festivitat de l’u de maig de 2019 seria bo que és fes de manera unitària. La nostra societat es pot desequilibrar per diverses raons però la més sagnant és la de la desigualtat social. El pitjor que ens podria passar és, com tu dius, que els rics cada vegada siguin més rics i els pobres cada vegada més rucs. Els partits d’esquerra i els sindicats són imprescindibles per a un bon equilibri social. És molt agradable que reivindiquis la memòria del teu pare. Era una gran personalitat de la nostra societat catalana.
Gràcies. Ens hem de trobar per l’ú de maig…