És molt freqüent sentir a les notícies parlar de gats i gossos abandonats o maltractats, de cavalls morts de gana, fruit de la crueltat dels seus amos. Tant és sentir-se fort i poderós davant d’éssers més febles?¿Tanta és la satisfacció com per matar de gana un animal teòricament sense defensa? I, parlant de tot una mica, això es veu reflectit en la manera de maltractar dones, infants i/o de vexar gent gran per poder arribar a sentir que es té la paella pel mànec. És una actitud dictatorial de dominació, conseqüència de la capacitat de no poder resoldre les pròpies contradiccions, i ara frustracions, que es barregen amb la idea de manar i de ser obeït. L’exercici del principi d’autoritat és un dels signes d’identitat de la societat patriarcal, que no admet cap contesta, ans complir ordres. Estem parlant de feixisme quotidià, d’abusos múltiples que converteixen aquest individus tan masculins o femenins en monstres fastigosos. Maltractar altres persones, animals o la natura és ignorar-se a si mateix/a i ens fa tornar feixistes i dictadors que actuem per uns guanys foscos i miserables. Davant d’aquesta situació, denunciem-ho i actuem! A la Seu d’Urgell també passen aquestes coses amb la benedicció de les autoritats religioses a les quals els agrada tant el principi d’autoritat.
Yann Marais.
Una resposta
Ja, ja, ja, ja! M’imagino perfectament una Escamot Episcopal de Defensa Animal!